Lo Vilot II (Reflexions i flexions)

21 de juliol, 2006

El Palé a Marbella

Quan era jovenet jugava al Palè, un joc semblant al Monopoly i que segons sembla va crear un malageny allà pels anys 30 (del XX).
Ens van ensenyar això d'especular, però no hi vaig caure ... pensava que era un joc, caxis !!! Es tractava de comprar i/o vendre carrers i fer pisos ... lògicament qui queia a la casella del contrincant havia de pagar (els hi sona?).
A la que vaig fer-me gran vaig deixar de jugar. Bé, no es del tot veritat, els hi vaig ensenyar als meus fills. Però era això, un jocs. Aquesta gent ha seguit jugant fins ara i han après, coi si n'han après.
Tot un plegat, desprès de moltes tirades, a alguns, els hi ha sortit la carta de la Comunidad o de la Sort (ja no ho recordo): "Vaya a la Carcel, sin pasar por la casilla de salida". Menys mal, els molt putes s'ho estaven quedant amb tot.
En fi, que son (crec) 3 tirades sense sortir. Però de sortir, surten .... amagueu les criatures.
P.D.: Una cosa que te el joc es que mentre s'està a la presó es cobra igual. No perdonen res.