El Palé a Marbella

Ens van ensenyar això d'especular, però no hi vaig caure ... pensava que era un joc, caxis !!! Es tractava de comprar i/o vendre carrers i fer pisos ... lògicament qui queia a la casella del contrincant havia de pagar (els hi sona?).
A la que vaig fer-me gran vaig deixar de jugar. Bé, no es del tot veritat, els hi vaig ensenyar als meus fills. Però era això, un jocs. Aquesta gent ha seguit jugant fins ara i han après, coi si n'han après.
Tot un plegat, desprès de moltes tirades, a alguns, els hi ha sortit la carta de la Comunidad o de la Sort (ja no ho recordo): "Vaya a la Carcel, sin pasar por la casilla de salida". Menys mal, els molt putes s'ho estaven quedant amb tot.
En fi, que son (crec) 3 tirades sense sortir. Però de sortir, surten .... amagueu les criatures.
P.D.: Una cosa que te el joc es que mentre s'està a la presó es cobra igual. No perdonen res.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home