Fa 3 segles

L’altre dia estava veien una pel·lícula ambientada al segle XVIII, com sempre intento veure mes coses de les que m’expliquen. El fons, el que intenten dir. Com una fotografia el mes important, al cap del temps, es el que hi ha darrera del objecte fotografiat. Era una pel·lícula ambientada a França, al regnat de Lluís (no se que).

Intentava imaginar-me com devia viure la gent que vivia en aquella època. Que els importava de la vida, vaig arribar a una fàcil conclusió ... viure (ja era molt).

La oligarquia i sobre tot la aristocràcia es qui manava (de fet no a canviat massa) ... al poble, als servents els tractaven a cops de peu, bàsicament eren esclaus al seu servei i capricis.

Tot un plegat vaig recordar altres pel·lícules (totes son això, però intenten descriure lo mes fidel possible les formes). Entre aquestes “Los Santos Inocentes”, si be no estava ambientada en les nostres contrades si podia ser-ho traslladant l’època a 50 o 100 anys enrera ( però que coi, no s’ha d’anar tant lluny jo ho he vist).

Se que es un tema molt i molt polèmic ... però he de dir el que penso ... no em crec el que va passar al 1714, no com m’ho han explicat o com jo ho entès ... el poble no va lluitar contra el Borbó .... al poble el van fer lluitar perquè la classe dominant tenia por de perdre els seus privilegis. Ves quin remei els hi va tocar als de sempre, a la carn de canó. No va lluitar per recuperar drets, ells no en tenien cap. No van poder revelar-se, no la van deixar escollir ... els pobres, la gent de carrer, eren això esclaus al servei del poder ....

Fa escassament 4 dies que son lliures (encara no ho som) perquè he de creure que alguns van perdre les llibertats?. Qui va perdre les llibertats? ... per qui eren les lleis del nostre país? ... per la gent del carrer no ... la gent del carrer en aquella època pràcticament no tenia dret ni a viure.

Les lluites, tal com les coneixem sempre han estat econòmiques, això si, disfressades del que vulguem (religió, cultura, pàtria, etc.) ... no se perquè m’imagino que no es van ficar d’acord (a d’alt, al poder) i van animar a les masses a lluitar (això n’hem vist molts exemples aquest segle passat). Imaginem l’època, estem parlant de principis del segle XVIII ... i recordem també que al final del segle XIX a la gent els lligaven a les potes de les taules per treballar. Tant feia si eres dona o home, i sobre tot nens .... el que ara en diem explotació infantil però de debò. De fet era explotació humana.

Ara estem deixant que altres cultures envaeixin el país ... com fa 3 segles. Es possible (només es possible) que d’aquí uns segles recordin a aquesta gent com “botiflers”, com traidors ... per permetre que això passi. De fet mes o menys com en aquell temps. La llàstima es que serà tard, molt tard. I ves a saber si només es parlarà català en l’intimidat.

Diuen que la historia es repeteix ... tenen raó, sovint es així.

P.D.: Se que això es políticament incorrecte ... i que pot portar polèmica, però es per reflexionar una mica, només una mica.